De dins

De la profunditat neix l’encís,
des de la profunditat, el desig,
de dins és també la passió,
arrelada a les entranyes…

El crit,
el plaer,
l’orgasme…

Tot de dins, obrint-se pas
per emplenar aquest cos expectant de PRESENT.

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Ànsia

Llàgrimes seques són els teus dits,
angoixats de no tenir-me.
Les mans, com munyocs,
resseguint contorns imaginaris,
anclant-se escabroses
al record d’aquelles parets que setjaven.

En una mirada s’hi pot contenir tant d’anhel…

Desig cru, feréstec,
ullal roent,
ja n’ets la pròpia presa.

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Sol·liloqui II

Músculs balders, pell feixuga,
la forja del temps…
Enfrontats records empatxen la memòria,
avui tan cansada.
Amb nova força dolors vells,
amb nova força,
cada dia.
Sentiments, en el cos ancorats,
sang presa.
Deliri pervers del Jo, de Mi,
de l’altre en qui em reconec.
Feixugues les mans, balderes entranyes,
pengim-penjam de por tremolen,
davant l’inevitable fat de la mort.

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Sol·liloqui I

Escorades en la sorra, les barques.
On heu deixat el port?
Enrere, melangiosa olor de diumenge;
com sobrevolen el depassar de les hores, les gavines!

Passejades de llum fugissera,
secreta tarda.
Cada un dels llavors amants,
ara ball de pols embrutant l’aire.

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari