Arxiu de la categoria: De l’ara

Em pertanyo

Per tu la por amb què em sodomitzaves. Redefinint els marges d’abisme identitari, avui t’empenyo del nos-altre(s). Desarrelats per fí de la còpula perversa, començo a sentir el buit – I com m’excita! – de la teva absència.

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Onanisme

Formes endogàmiques m’assetgen, puc sentir com em respiren en la seva agitació perversa. Monstres que en el seu zel ejaculen efluvis i emanen fetors abjectes; sers execrables que de mi gaudeixen. Ple fins arribar a oprimir, l’aire, fecund de vici, … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Membrança

Lleugera com era, senzilla i delicada, ta carícia… S’hi amagava un món, en aquells ulls que no mirava. En un escuet instant, segon de marbre, s’inspirà un univers; i de nou el buit, en l’exhalar. A les fosques, en silenci, … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Amor Non Vincit Omnia

Deixondeix la pluja, els racons obscurs que m’encomanes. Cada oblit permès, cada fulla al terra, mostrant l’espai on mai més pertanyerem. Defugint-ho tot, debades, doncs rere cada rostre, hi retruny el temps. I és que en tu m’hi retrobava a … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Exili

En aquest ventre, profanat i obert per punyal de culpa, les ombres s’hi esquitllen. Nusos de greix, de sang regalimen l’entrecuix d’oxidats anhels. Desterrat queda el meu cos d’aquell qui l’habitava. I les nit se’m desvetllen, entre despulles de carn … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

De dins

De la profunditat neix l’encís, des de la profunditat, el desig, de dins és també la passió, arrelada a les entranyes… El crit, el plaer, l’orgasme… Tot de dins, obrint-se pas per emplenar aquest cos expectant de PRESENT.

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Ànsia

Llàgrimes seques són els teus dits, angoixats de no tenir-me. Les mans, com munyocs, resseguint contorns imaginaris, anclant-se escabroses al record d’aquelles parets que setjaven. En una mirada s’hi pot contenir tant d’anhel… Desig cru, feréstec, ullal roent, ja n’ets … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Sol·liloqui II

Músculs balders, pell feixuga, la forja del temps… Enfrontats records empatxen la memòria, avui tan cansada. Amb nova força dolors vells, amb nova força, cada dia. Sentiments, en el cos ancorats, sang presa. Deliri pervers del Jo, de Mi, de … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Sol·liloqui I

Escorades en la sorra, les barques. On heu deixat el port? Enrere, melangiosa olor de diumenge; com sobrevolen el depassar de les hores, les gavines! Passejades de llum fugissera, secreta tarda. Cada un dels llavors amants, ara ball de pols … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari