Arxiu de l'autor: karlaklauss

Em pertanyo

Per tu la por amb què em sodomitzaves. Redefinint els marges d’abisme identitari, avui t’empenyo del nos-altre(s). Desarrelats per fí de la còpula perversa, començo a sentir el buit – I com m’excita! – de la teva absència.

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Onanisme

Formes endogàmiques m’assetgen, puc sentir com em respiren en la seva agitació perversa. Monstres que en el seu zel ejaculen efluvis i emanen fetors abjectes; sers execrables que de mi gaudeixen. Ple fins arribar a oprimir, l’aire, fecund de vici, … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Membrança

Lleugera com era, senzilla i delicada, ta carícia… S’hi amagava un món, en aquells ulls que no mirava. En un escuet instant, segon de marbre, s’inspirà un univers; i de nou el buit, en l’exhalar. A les fosques, en silenci, … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Amor Non Vincit Omnia

Deixondeix la pluja, els racons obscurs que m’encomanes. Cada oblit permès, cada fulla al terra, mostrant l’espai on mai més pertanyerem. Defugint-ho tot, debades, doncs rere cada rostre, hi retruny el temps. I és que en tu m’hi retrobava a … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Exili

En aquest ventre, profanat i obert per punyal de culpa, les ombres s’hi esquitllen. Nusos de greix, de sang regalimen l’entrecuix d’oxidats anhels. Desterrat queda el meu cos d’aquell qui l’habitava. I les nit se’m desvetllen, entre despulles de carn … Continua llegint

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Variació II

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

En la soledat del paratge s’hi amaguen les ombres. Boira a contrallum. És aquest el silenci que emplena el cor, inmersió en la Llibertat absoluta. La meva ànima romàn al sol, i jo només sóc un cos esperant el vent. … Continua llegint

Més galeries | Deixa un comentari

Retorn als origens

Viuràs. Sense saber com ni perquè, sentiràs la teva pell enfosquir amb el sol, l’estremiment dels peus en contacte amb la sorra. El blau intens, omplint-ho tot, de mar, mentre salabror i humitat t’assecaran els llavis. Endinsada, ulls clucs, en … Continua llegint

Publicat dins de De l'abans | Deixa un comentari

Variació I

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

Sobre el tapís, un mosaic de formes irreals, el joc de la llum i l’aire. Oblit, buidor, el gran espai del no res.

Més galeries | 1 comentari

Reposar lleu

Només després d’estimar pots adonar-te, de com batega la vida dins teu. Un gust tendre de sexe a la pell, tacte humit, salabror,… I recordes, enmig la inconsistència del temps, la importància del Jo.

Publicat dins de De l'abans | 1 comentari

Aspror

Sentint la ràbia al pit… Ulls d’aigua, Podrà aquest cap meu, oblidar?

Publicat dins de De l'abans | 1 comentari