Onanisme

Formes endogàmiques m’assetgen,
puc sentir com em respiren
en la seva agitació perversa.

Monstres que en el seu zel
ejaculen efluvis i emanen fetors abjectes;
sers execrables que de mi gaudeixen.

Ple fins arribar a oprimir, l’aire,
fecund de vici,
on ara em dilueixo.

Tot és delit,
embriagador anhel,
del cos de l’altre.

De pura lascivia moro,
entre suors febrils i infectes;
“la petite mort”,
sagnant i humida, a cada encontre.

Aquesta entrada ha esta publicada en De l'ara. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s