Membrança

Lleugera com era,
senzilla i delicada,
ta carícia…
S’hi amagava un món,
en aquells ulls que no mirava.

En un escuet instant,
segon de marbre,
s’inspirà un univers;
i de nou el buit,
en l’exhalar.

A les fosques,
en silenci,
sols la matèria subtil dels somnis.

Aquesta entrada ha esta publicada en De l'ara. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Membrança

  1. toyarubio ha dit:

    Carla! me “encanto” con tus palabras: una a una, juntas, separadas! No dejes Setiembre que siga Octubre. Besos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s