Amor Non Vincit Omnia

Deixondeix la pluja,
els racons obscurs
que m’encomanes.

Cada oblit permès,
cada fulla al terra,
mostrant l’espai on mai més
pertanyerem.

Defugint-ho tot,
debades,
doncs rere cada rostre,
hi retruny el temps.

I és que en tu m’hi retrobava
a voltes,
en tu,
aquella part de mi enyorada…
Ara sols queda lloc,
pel desdesig.

No brollarà més vida,
erm persistir,
però sempre en el record,
la possibilitat d’una illa.

Aquesta entrada ha esta publicada en De l'ara. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Amor Non Vincit Omnia

  1. Marc ha dit:

    uau!! quin poema més trist però bonic. Ni sospitava que t’agradés escriure poemes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s