Exili

En aquest ventre,
profanat i obert
per punyal de culpa,
les ombres s’hi esquitllen.

Nusos de greix, de sang
regalimen l’entrecuix d’oxidats anhels.

Desterrat queda el meu cos
d’aquell qui l’habitava.

I les nit se’m desvetllen,
entre despulles de carn i ossamenta
I com roman perenne el dol!
ocupant son buit.

06.05.2011

Aquesta entrada ha esta publicada en De l'ara. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Exili

  1. toyarubio ha dit:

    Carla! palabras en “estado” total!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s