Em pertanyo

Per tu la por
amb què em sodomitzaves.
Redefinint els marges
d’abisme identitari,
avui t’empenyo del nos-altre(s).

Desarrelats per fí
de la còpula perversa,
començo a sentir el buit
– I com m’excita! –
de la teva absència.

Anuncis
Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Onanisme

Formes endogàmiques m’assetgen,
puc sentir com em respiren
en la seva agitació perversa.

Monstres que en el seu zel
ejaculen efluvis i emanen fetors abjectes;
sers execrables que de mi gaudeixen.

Ple fins arribar a oprimir, l’aire,
fecund de vici,
on ara em dilueixo.

Tot és delit,
embriagador anhel,
del cos de l’altre.

De pura lascivia moro,
entre suors febrils i infectes;
“la petite mort”,
sagnant i humida, a cada encontre.

Publicat dins de De l'ara | Deixa un comentari

Membrança

Lleugera com era,
senzilla i delicada,
ta carícia…
S’hi amagava un món,
en aquells ulls que no mirava.

En un escuet instant,
segon de marbre,
s’inspirà un univers;
i de nou el buit,
en l’exhalar.

A les fosques,
en silenci,
sols la matèria subtil dels somnis.

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Amor Non Vincit Omnia

Deixondeix la pluja,
els racons obscurs
que m’encomanes.

Cada oblit permès,
cada fulla al terra,
mostrant l’espai on mai més
pertanyerem.

Defugint-ho tot,
debades,
doncs rere cada rostre,
hi retruny el temps.

I és que en tu m’hi retrobava
a voltes,
en tu,
aquella part de mi enyorada…
Ara sols queda lloc,
pel desdesig.

No brollarà més vida,
erm persistir,
però sempre en el record,
la possibilitat d’una illa.

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Exili

En aquest ventre,
profanat i obert
per punyal de culpa,
les ombres s’hi esquitllen.

Nusos de greix, de sang
regalimen l’entrecuix d’oxidats anhels.

Desterrat queda el meu cos
d’aquell qui l’habitava.

I les nit se’m desvetllen,
entre despulles de carn i ossamenta
I com roman perenne el dol!
ocupant son buit.

06.05.2011

Publicat dins de De l'ara | 1 comentari

Variació II

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

En la soledat del paratge s’hi amaguen les ombres. Boira a contrallum. És aquest el silenci que emplena el cor, inmersió en la Llibertat absoluta. La meva ànima romàn al sol, i jo només sóc un cos esperant el vent. … Continua llegint

Galeria | Deixa un comentari

Retorn als origens

Viuràs.
Sense saber com ni perquè,
sentiràs la teva pell enfosquir amb el sol,
l’estremiment dels peus en contacte amb la sorra.

El blau intens, omplint-ho tot, de mar,
mentre salabror i humitat t’assecaran els llavis.

Endinsada, ulls clucs,
en l’aigua tan freda…
abandonada mort en aquesta platja,
per fi deixaràs d’estimar-lo.
19.03.01

Publicat dins de De l'abans | Deixa un comentari

Variació I

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

Sobre el tapís, un mosaic de formes irreals, el joc de la llum i l’aire. Oblit, buidor, el gran espai del no res.

Galeria | 1 comentari

Reposar lleu

Només després d’estimar pots adonar-te,
de com batega la vida dins teu.
Un gust tendre de sexe a la pell,
tacte humit, salabror,…

I recordes,
enmig la inconsistència del temps,
la importància del Jo.

Publicat dins de De l'abans | 1 comentari

Aspror

Sentint la ràbia al pit…
Ulls d’aigua,
Podrà aquest cap meu, oblidar?

Publicat dins de De l'abans | 1 comentari